Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò. 
Martorell és una població sobradament coneguda pel seu peatge, per l'històric greuge comparatiu que tenim els seus ciutadans per aquest tema, entre d’altres, en un territori castigat i trinxat per totes les infraestructures que suportem, i al ple d’ahir 21 de maig de 2012, va quedar molt clar quins són els interessos que defensa el grup de CIU a Martorell: els interessos de les concessionàries d’autopistes (Abertis) i d'algunes entitats financeres (La Caixa) a les que tan estretament estan lligats.La moció presentada per ICV, ERC i PSC i que fins i tot el PP va votar favorablement, va trobar-se amb el bloqueig que la majoria absoluta li va permetre a CiU impedir que aquesta no s'aprovés. Van argumentar per votar en contra el seu malestar en els punts en els què es demanava al govern que no instrueixi les multes derivades de les denúncies de les concessionàries pel fet de negar-se a pagar el peatge i en el punt que feia esment al flagrant conflicte d’interessos en el fet de que el president d’Abetis sigui alhora el president del CAREC (Consell Assessor de Reactivació Econòmica de Catalunya), principal òrgan consultiu del govern de Catalunya en Matèria econòmica.
A l'exposició de motius dels grups que van presentar la moció va quedar molt clar quins va ser els costos de les autopistes, quins han estat els desorbitats guanys que han aconseguit els lobbys de les autopistes, a on van a parar els diners, com no és Madrid només qui “ens roba” ja què des dels governs de Jordi Pujol és va apostar per la circulació en cotxe per vies ràpides de peatge deixant el transport públic en darrer lloc (tota aquesta informació, dades i xifres la podeu consultar als enllaços del final de la pàgina).
ICV ha expressat fa un dies el seu suport a la campanya ciutadana #novullpagar que protesta contra la situació de dèficits infraestructurals i desinversió de l’Estat en mobilitat sostenible a Catalunya, i en aquesta linia, el grup municipal de Martorell va recolzar la moció proposada per ERC.
Una mica més d’informació
El posicionament oficial d’ICV: http://www.iniciativa.cat/icv/documents/4600
Etiquetes de comentaris: Abertis, Autopistes, Baix Llobregat, Catalunya, CiU, ICV-EUiA, La Caixa, Martorell, Peatges
